Quan la boira baixa lentament sobre les muntanyes d’Ordino i el silenci cobreix els boscos de Llorts, és fàcil entendre per què durant segles van néixer tantes històries i llegendes en aquest racó dels Pirineus.
Andorra no és només neu, natura i paisatges espectaculars. També és una terra plena d’antics relats transmesos de generació en generació, històries que parlen de llacs misteriosos, criatures amagades entre els boscos i muntanyes que semblen guardar secrets des de fa segles.
Molt a prop de Llorts, envoltats de cims i camins de muntanya, es troben alguns dels indrets més màgics i enigmàtics del país. Especialment els llacs de Tristaina, on neix una de les llegendes més antigues dels Pirineus: la història de les “dones d’aigua”.
Segons expliquen les antigues tradicions, eren éssers màgics d’una gran bellesa que apareixien entre la boira prop dels llacs i rius d’alta muntanya. Els pastors asseguraven haver-les vist a trenc d’alba, caminant silenciosament vora l’aigua o desapareixent entre les muntanyes quan algú intentava apropar-s’hi.
Es deia que protegien la natura i ajudaven aquells que respectaven la muntanya, però que també castigaven les persones arrogants o ambicioses. Encara avui, quan els núvols cobreixen els llacs d’Ordino i el paisatge queda envoltat de silenci, és fàcil imaginar com van néixer aquestes històries.
Però les llegendes andorranes no s’acaben aquí.
Entre els boscos d’Ordino també habita el Tamarro, una de les criatures més curioses i estimades de la tradició popular andorrana. La llegenda parla d’un ésser petit, tímid i gairebé impossible de veure, que viu amagat entre els arbres i protegeix els boscos de la muntanya.
Durant generacions, molts viatgers i habitants de la vall explicaven haver sentit passos estranys, moviments entre la boira o ombres desapareixent entre els pins. Amb el temps, el Tamarro s’ha convertit en un dels símbols més entranyables d’Andorra i encara avui forma part de la cultura local.
Potser el més especial d’aquestes llegendes és que van néixer en llocs reals. Boscos, camins, llacs i muntanyes que encara avui es poden recórrer i que conserven intacta aquella atmosfera tranquil·la i misteriosa tan característica d’Ordino.
Aquí la natura no només s’observa. També es viu.
El so del riu, l’aire pur de la muntanya, els antics camins i el silenci dels boscos fan que sigui fàcil desconnectar del ritme diari i connectar amb una Andorra més autèntica, més pausada i més propera a les seves arrels.
I potser per això aquells que visiten Llorts i la vall d’Ordino senten alguna cosa difícil d’explicar: la sensació d’estar en un lloc on la muntanya encara conserva una mica de màgia.