Fa molts anys, en un temps que ja no apareix als llibres d’història, va començar una història que ha passat de boca en boca entre els andorrans, plena de misteri, fe i un cert aire de meravella. És la llegenda de la Mare de Déu de Meritxell, que amb el temps esdevindria el cor espiritual del Principat d’Andorra.
La història ens trasllada a un hivern fred, concretament al dia de Reis, quan un pastor es dirigia cap a Canillo per assistir a la missa. A mig camí, passant pel lloc on ara s’alça el santuari, va veure una cosa sorprenent: una gavernera, que hauria d’estar nua pel fred, era tota florida. Atret per aquell fenomen insòlit, s’hi va acostar i, sota l’arbust, va trobar una talla en fusta preciosa de la Verge Maria.
El pastor, impressionat, va avisar els veïns del poble. La comunitat, emocionada pel descobriment, van portar la talla en fusta a l’església de Canillo i la van col·locar a l’altar major, amb la promesa de construir-li una capella pròpia.
Però l’endemà, quan el sagristà va entrar al temple, la talla en fusta de la Verge ja no hi era. Havia desaparegut misteriosament. La van buscar per tot arreu, fins que la van trobar exactament al mateix lloc d’abans, sota la gavernera florida.
Van pensar que potser aquell era un missatge: la Mare de Déu volia quedar-se allà. Tot i així, els veïns d’Encamp van decidir intentar-ho també. Van portar la talla en fusta a la seva església, amb bones intencions i la mateixa promesa. Però el prodigi es va repetir: al matí següent, la Verge havia tornat al lloc original, com si deixés ben clar on volia quedar-se.
Aquest fet, que es va interpretar com un miracle, va convèncer els habitants dels pobles veïns. Era clar que aquell indret, senzill i natural, era l’escollit per la Verge. I així, units per la fe, van decidir construir-hi un santuari que avui coneixem com el de Santuari de Meritxell.
Amb el temps, la devoció a la Verge de Meritxell es va fer cada vegada més forta. El 24 d’octubre de 1873, va ser declarada oficialment patrona d’Andorra pel Consell General, en reconeixement a la seva protecció al llarg dels anys. I el 8 de setembre de 1921, després del vistiplau del Papa, va ser coronada com a patrona del Principat. Aquell mateix dia, Andorra va estrenar també el seu himne nacional, tancant un cercle de símbols que defineixen la identitat del país.
Una història que no només explica un miracle, sinó també una elecció: la d’una Verge que va voler quedar-se en un racó dels Pirineus per protegir-lo i acompanyar-lo amb la seva presència. Una llegenda que continua viva al cor dels andorrans i andorranes per a tota la eternitat.